Evaluació de la iniciativa FesEuropa

El passat 20 d’abril vam posar en marxa el projecte FesEuropa. Ara és moment de fer evaluació i, sobretot, pensar, amb l’ajuda de tots, quin pot ser el futur d’aquesta iniciativa.

Posada en marxa.

Des de nuestracausa disposàvem de l’eina que anomenem “Diálogos”. Una eina que aviat passarà a ser software lliure i que està dissenyada amb l’objectiu de fomentar el debat entre institucions, polítics, administracions i ciutadans, on es pot votar i comentar, on es poden fer preguntes o debatre accions. Juntament amb la Fundació Catalunya Europa, dissenyem el projecte FesEuropa: utilitzem l’eina Diálogos per primera vegada i l’emprem perquè els ciutadans de Catalunya formulin preguntes als eurocandidats a les eleccions europees.

Objectius.

L’objectiu que FesEuropa pretenia era fomentar el debat sobre els temes europeus que interessen als ciutadans, amb la finalitat què, ciutadà i polític, en el mateix espai, compartissin coneixement i debatessin, preguntessin i contestessin aquelles qüestions que més afecten als ciutadans. La finalitat última era que el ciutadà se sentís implicat en Europa i que el polític escoltés la seva veu i tingués en compte la seva opinió.

Obertura de FesEuropa als ciutadans

Després d’uns (pocs) dies de proves internes, obrim FesEuropa. La web ja es pot visitar i es difón mitjançant Twitter, Facebook, en el blog i mails als ciutadans. La plataforma tecnològica neix en fase beta i arriben alguns comentaris de programadors i ciutadans proposant algunes millores a l’eina que s’adopten. D’altra banda, apareixen les primeres preguntes. D’altra banda, El Periódico, interessat en la plataforma, acorda tenir un banner a la seva web i, 15 dies abans de les eleccions, publicar el widget que diferents blogs catalans també publiquen. FesEuropa s’estén a la xarxa i ens arriben feed-backs d’arreu d’Europa i d’Espanya, principalment, del Parlament Europeu, interessats en conèixer més detalls del projecte.

Obertura de FesEuropa als eurocandidats

Paral·lelament, ens reunim amb els eurocandidats o amb personal del seu equip per explicar l’objectiu de FesEuropa i que està a la seva disposició. De fet, ja tenen preguntes per respondre. En pocs dies, aconseguim que tots els eurocandidats es donin d’alta a la plataforma i comencin  respondre i a crear debat dins de FesEuropa.

Resultats quantitatius

– S’han formulat un total de 40 preguntes

– Cada pregunta ha tingut una mitjana de 3 comentaris

– S’han donat d’alta 60 persones, d’entre 30 i 33 anys, un 80% homes i un 20% dones

– Algunes preguntes han arribat a rebre més de 500 vots

– S’ha rebut una mitjana de 150 visites diàries (sense tenir en compte les visites comptabilitzades des del widget que, alguns dies ha arribat a 50.000).

– 10 blogs han publicat el widget de FesEuropa

– 511 followers al Twitter i 350 membres al grup de Facebook

– i, el més important: tots els eurocandidats han respost preguntes dels ciutadans

– la major part de preguntes tenien com a tema la importància o no de les eleccions; perquè serveix Europa o dubtes sobre les institucions europees. També es preguntava sobre temes socials, com el permís de maternitat, o quina era la posició davant la normativa de les descàrregues d’internet.

Conclusions

FesEuropa ha estat un dels únics projectes on-line de participació ciutadana a Catalunya on, els eurocandidats catalans i els ciutadans, empraven les mateixes eines per preguntar, debatre i suggerir amb la finalitat d’establir nous ponts i canals de conexió entre la societat i la classe política. Així com des del Parlament Europeu, el Parlament de Catalunya o algunes institucions del País Basc s’han mostrat interessades per l’eina, ha costat que els mitjans de comunicació tradicionals en fessin difusió. D’altra banda, la plataforma ha rebut força visites, i els visitants han votat les preguntes (per votar no calia donar-se d’alta com usuari), i, un petit percentatge s’ha registrat i ha formulat preguntes en text, vídeo i fotos. Potser, per a poder assolir un nombre més elevat d’usuaris i una major implicació per part de la ciutadania, han faltat actes o jornades off-line per presentar la iniciativa, sobretot a associacions europeístes i difondre així, els objectius del projecte.

Futur de FesEuropa

Creiem que el projecte FesEuropa ha de continuar, com un espai de debat i preguntes als diputats europeus, esdevenint un espai de trobada i intercanvi d’opinions entre polítics i ciutadans. Però, des de NuestraCausa i la Fundació Catalunya Europa volem fer més gran aquesta iniciativa i comptar amb sinèrgies i amb l’ajuda de ciutadans, associacions, entitats que creguin que, l’acció dels ciutadans pot fer una millor Europa.

Per això, fem una crida a NuestraCausa perquè ens donis la teva opinió, i ens expliquis o valoris com creus que pot ser FesEuropa i fer plegats un projecte de participació ciutadana en les decisions que es prenen a Europa, un espai d’interrelació entre els ciutadans i els eurodiputats. Ens ajudes a formular el projecte?

Et necessitem per Fer una millor Europa, la dels ciutadans.

Deja un comentario

Archivado bajo Uncategorized

Seguirem fent Europa!

El passat 20 d’abril va començar una aventura a la xarxa. La Fundació Catalunya Europa i el col·lectiu NuestraCausa vàrem iniciar un projecte comú www.feseuropa.cat. I el motiu, així ho afirmàvem en el primer post del blog,: “perquè volem posar el nostre granet de sorra en fer més participativa la relació entre els eurocandidats catalans i els ciutadans; perquè creiem que hi ha poca informació sobre la importància d’aquestes eleccions, perquè internet pot ser la eina per facilitar la conversa entre governant i ciutadà”. No sabiem ben bé què passaria, desconeixiem qualsevol projecte d’aquestes característiques a Catalunya i a Europa. Però hi vam creure des del primer dia i, ara, creiem que vam fer molt bé.

Al llarg d’aquest mes i mig de vida de FesEuropa, diferents ciutadans han formulat més de 35 preguntes als eurocandidats; totes elles han estat enriquides amb comentaris d’altres persones que també han cregut interessant el que allà es debatia i, el més important de tot: la major part d’aquestes preguntes han estat contestades pels eurocandidats.

I l’èxit ha estat aquest. Una plataforma que ha nascut de la societat civil i que, partint de la seva difusió mitjançant les eines 2.0 com Twitter o Facebook, així com presentant FesEuropa.cat a associacions europeístes, al Parlament Europeu, en diferents actes propis; ha aconseguit que, tots els eurocandidats (Badia, Tremosa, Vidal-Quadras, Romeva i Junqueras), TOTS, responguin de forma continuada al llarg d’aquests dies les preguntes que els hi formulaven els candidats.

Amb una mitjana de 500 visites diàries, FesEuropa ha esdevingut un portal de referència, un lloc de debat i de consulta; enriquit amb recursos sobre la Unió Europea, el seu funcionament, o les iniciatives engegades a tot Europa amb la finalitat d’aconseguir una major implicació de la ciutadania i dels polítics en les institucions que ens representen. I, aquest fet queda demostrat amb l’interès per part del Parlament Europeu per conèixer aquest projecte, així com la Diputació Foral de Guipúscoa o el Parlament de Catalunya, entre algunes de les institucions que s’han posat en contacte amb nosaltres.

També, des d’aquí, volem agrair el suport de El Periódico de Catalunya, que, des del primer dia van creure en el projecte i, a la seva web, hi han publicat el widget que dona entrada a la plataforma; així com El Triangle, o les desenes persones que han estés FesEuropa als seus blogs, xarxes socials, a través de posts, comentaris, twitts o publicant el widget.

Però FesEuropa.cat no acaba avui, l’endemà de les eleccions. Creiem que els resultats electorals demostren que cal seguir “fent Europa” doncs és clar que encara fan falta més esforços, i molts més davant el nivell d’abstenció que ha tingut i davant les múltiples lectures i causes que se’n desprenen. Ara, passades les eleccions i elegits els nostres representants, és hora d’exercir un control sobre allò que fan i, sobretot, intentar contribuir en una nova forma de fer política.

Gràcies i fins aviat!

Deja un comentario

Archivado bajo FesEuropa

Què es pot aprendre d’aquestes eleccions?

A l’espera de saber els resultats finals, però tenint en compte el baix índex de participació: la més baixa de Catalunya, des de que hi ha procés electoral al Parlament Europa, a feseuropa fem les següents preguntes no només als eurocandidats, si no a tota la classe política:

  • Han construït el seu programa amb l’ajuda de qui representen?

  • Creuen que han realitzat una campanya “en positiu” allunyades de les crítiques a l’oposició?

  • La campanya europea s’ha allunyat dels discussions estatals?

  • Han utilitzat els espais de la web 2.0, per aconseguir un diàleg amb el ciutadà?

  • L’elecció dels candidats ha estat vinculat a un procés de recerca meritocràtica?

  • Se senten legitimats després de veure els índexs de participació?

  • Com pensen utilitzar a partir d’ara els espais de deliberació que ofereix Internet?

  • Es veurien capaços de votar en contra del grup a qui representen, si això afavorís la voluntat dels seus representats?

El debat crític que realitzin d’aquests elements, els poden ajudar a construir un govern més connectat a la comunitat.

Deja un comentario

Archivado bajo FesEuropa

Construyendo la unión

Article de Max Vives /El Público http://www.publico.es

Europa empieza a ser cada vez más decisiva para los españoles y para los ciudadanos europeos, a pesar de su desconocimiento. Y ello coincide con una etapa de renovación importante de las instituciones europeas: las elecciones europeas a la vuelta de la esquina, en octubre la elección del presidente de la Comisión y el referéndum de Irlanda, que debería abrir paso al nuevo Tratado. Y además, la Presidencia Española de la UE, en enero. Pero su renovación no va asociada automáticamente a su dinamización y funcionalidad.
Europa será más decisiva si resuelve favorablemente algunas cuestiones preeminentes. En primer lugar, y a pesar de que es probable que nos sintamos más europeos que, por poner un ejemplo, americanos, Europa debe afrontar la falta evidente de sentimiento europeo a nivel popular.
Puede ser debido a la diversidad que engloba el hecho europeo: para empezar, la diversidad lingüística y cultural. También puede ser debido a razones jurídicas e institucionales demasiado lejanas, a las que el ciudadano ve como extrañas. Puede que sea una hostilidad hacia un modelo de Europa en particular. Puede que, en parte, sea responsabilidad de algunos dirigentes políticos y medios de comunicación, que tampoco le otorgan la importancia que en realidad tiene Europa en nuestras vidas.
De ahí nace el hecho de que tan sólo el 37% de los ciudadanos de España se sientan europeos (en exclusividad tan europeos como españoles), según la encuesta del CIS de mayo de 2009. Si bien es cierto que este porcentaje ha aumentado desde que entramos en el Mercado Común –en ese momento estábamos en un 32,2%– las cifras actuales muestran una cierta estabilidad, sin crecimiento ni decrecimiento, aunque en los últimos años el impacto de Europa en nuestras vidas debería haber sido más evidente. Tampoco las nuevas entidades territoriales, como las eurorregiones, son estructuras que gocen de un sentimiento de apoyo mayoritario por parte de la ciudadanía. Han surgido de la voluntad de sus dirigentes, sin encontrar aún su espacio en el imaginario del ciudadano.
Esto nos lleva directamente a la segunda de las cuestiones que Europa debe afrontar: la falta de comprensión de sus instituciones por la complejidad en su composición, nominación y funcionamiento. El Parlamento Europeo, la Comisión, el Consejo y el Consejo Europeo son cuatro espacios para liderar un único proyecto, para gestionar sus recursos y, sin embargo, no se traduce en la visibilidad de un liderazgo, único y claro. ¿No sería más sencillo, o por lo menos creíble para la ciudadanía, elegir al presidente de la Comisión directamente?
De este modo se estaría eligiendo al presidente de la Unión Europea mediante unas elecciones presidencialistas y un equipo de Gobierno previamente definido. ¿No sería lógico gozar de un Parlamento funcional para desarrollar la capacidad legislativa y financiera de la Unión? Este segundo aspecto empieza a ser enmendado en el Tratado de Lisboa, aunque aún puede ser mejorado. Me parece que, si hacemos las reformas constitucionales adecuadas, la Unión Europea no será sólo algo que existe, sino algo funcional y que, además, podría incluso generar entusiasmo. Eso es así a pesar de que los españoles reconocen cada vez más que las decisiones que se toman en la UE les afectan.
Es relevante poner de manifiesto que crece el porcentaje de españoles con actitud negativa hacia la UE, pero, sobre todo, crece la indiferencia. Y esto sí que es preocupante.
En tercer lugar, si bien estábamos dando por supuesta la responsabilidad de los políticos para resolver y afrontar los dos retos anteriores, es preciso que también tengamos en cuenta el rol que juegan los medios de comunicación. El nexo entre la ciudadanía y cualquier proyecto político pasa en gran parte por el papel que juegue la televisión, Internet, la radio y la prensa escrita al respecto.
Es preciso articular una política pedagógica encaminada a hacer comprender al mundo de la comunicación que el proyecto europeo es una realidad genuina más allá de las disputas estatales entre partidos y que representa, probablemente, el único camino político integrador, viable y de futuro para hacer converger a las naciones, regiones y ciudadanos de Europa a fin de ser alguien en la esfera internacional. Y un buen ejemplo de ello es que el 68% de los españoles considera que se siente poco o nada informado sobre asuntos relacionados con la Unión Europea, según la encuesta del CIS de mayo de 2009.
Y finalmente, deberíamos preguntarnos qué parte de responsabilidad tenemos los ciudadanos y la socie dad civil. También deben partir de nosotros iniciativas que reclamen mayor información y contacto con los políticos que trabajan a nivel europeo. Existen ya iniciativas importantes a este respecto, como, por ejemplo, la página web http://www.feseuropa.cat, que facilita un espacio de preguntas directas a los candidatos catalanes a las europeas y en la que estos responden directamente.
O también http://www.parlorama.eu/en o http://www.votewatch.eu/index.php, páginas que facilitan el control del trabajo de los eurodiputados por parte de la ciudadanía. Nos dejaríamos aquí otras muchas iniciativas de la propia sociedad civil como blogs personales, chats y otros espacios en los que se debate y reparte información mucho más rica y diversa de la que a menudo encontramos en los medios de comunicación tradicionales.
En definitiva, la responsabilidad está, cómo no, repartida, aunque evidentemente no de forma equitativa, entre los políticos y sus partidos, los medios de comunicación y la propia sociedad civil. A nosotros nos queda informarnos y tener en cuenta que las próximas elecciones europeas nos permiten construir un poco más la Europa que queremos, a fin de no dejarla en manos de los que no queremos que la lideren.
participa en:
blogs.publico.es/dominiopublico

Deja un comentario

Archivado bajo Uncategorized

L’eurocandidat Oriol Junqueras, respon preguntes formulades pels ciutadans a www.feseuropa.cat

L’eurocandidat d’ERC a les eleccions pel Parlament Europeu del 7 de juny, Oriol Junqueras, ha contestat algunes de les preguntes que els ciutadans han anat formulant aquests darrers dies a la plataforma web FesEuropa.

Oriol Junqueras ha respost directament a través dels comentaris de la web, donant-se d’alta com usuari; un fet que des de FesEuropa valorem molt positivament ja que, la pregunta/resposta esdevé una conversa entre el ciutadà i el polític. Les respostes que ha formulat l’eurocandidat són a les següents preguntes: Cal crear lligues d’abast europeu, Ajudeu-me a trobar motius per anar a votar, On és el programa electoral dels partits, Són les eleccions europees de segona divisió, Protecció per l’atur i l’impuls de l’ocupació.

Des de FesEuropa s’ha informat a tots els candidats i responsables de campanya dels diferents partits polítics catalans de l’existència d’aquesta plataforma i de les preguntes que els ciutadans han anat formulant als candidats a través d’imatges, text i/o vídeo; i esperem que, en els propers dies, altres representants polítics també hi intervinguin generant debat i conversa a la xarxa.

1 comentario

Archivado bajo ERC

L’eurocandidat Aleix Vidal Quadras, respon preguntes formulades pels ciutadans a www.feseuropa.cat

L’eurocandidat del PPC a les eleccions pel Parlament Europeu del 7 de juny, Aleix Vidal Quadras, ha contestat algunes de les preguntes que els ciutadans han anat formulant aquests darrers dies a la plataforma web FesEuropa.

Aleix Vidal Quadras ha respost directament a través dels comentaris de la web, donant-se d’alta com usuari; un fet que des de FesEuropa valorem molt positivament ja que, la pregunta/resposta esdevé una conversa entre el ciutadà i el polític. Les respostes que ha formulat l’eurocandidat són a les següents preguntes: Els diners i els bancs? La grip porcina, El català a Europa, Són possibles actuacions globalsEuropa i la crisi, Una única circumscripció, El sou dels eurodiputats, Conciliació laboral i familiar i la Poca força del Parlament Europeu.

Des de FesEuropa s’ha informat a tots els candidats i responsables de campanya dels diferents partits polítics catalans de l’existència d’aquesta plataforma i de les preguntes que els ciutadans han anat formulant als candidats a través d’imatges, text i/o vídeo; i esperem que, en els propers dies, altres representants polítics també hi intervinguin generant debat i conversa a la xarxa.

1 comentario

Archivado bajo PPC

Què és FesEuropa? Per què? Qui? Com?

Deja un comentario

Archivado bajo FesEuropa

El trabajo de los eurodiputados, más vigilado que nunca por Mario Villar

Más controlados que nunca. Internet y la labor de varias organizaciones han hecho posible en los últimos días que los ciudadanos lo sepan casi todo sobre el trabajo de los eurodiputados que buscan la reelección en las próximas elecciones europeas.
Vota:

Resultado:
N° votos
0: 5 Estrellas
0: 4 Estrellas
0: 3 Estrellas
0: 2 Estrellas
0: 1 Estrella
0 Comentarios

¿Faltan a menudo a los plenos? ¿En cuántos informes han trabajado? ¿Qué han votado sobre determinado asunto? Preguntas que hasta ahora tenían difícil respuesta y que, de cara a los comicios, varias webs pretenden resolver.

VoteWatch.eu, por ejemplo, es una iniciativa de la Universidad Libre de Bruselas y la London School of Economics, que recoge todo tipo de estadísticas sobre el trabajo de los eurodiputados en la última legislatura.

Ahí, el votante puede ver, entre otras muchas cosas, que los socialistas Manuel Medina, Antolín Sánchez Presedo y Rosa Miguélez fueron los parlamentarios españoles con más asistencia a los plenos (con más del 98 por ciento), frente a los populares Luis Herrero y Luis de Grandes, cuya presencia no alcanzó el 75 por ciento.

También que, con 17 y 12, respectivamente, Enrique Barón (PSOE) y Agustín Díaz de Mera (PP) fueron los que más informes elaboraron o que Raúl Romeva (ICV), David Hammerstein (Los Verdes) y Willy Meyer (IU) fueron los que más preguntas parlamentarias presentaron.

Estas estadísticas pueden dar una idea de la actividad de los eurodiputados, pero -según subrayan numerosas fuentes del Parlamento Europeo- sólo cubren una parte del trabajo, pues hay parlamentarios que han tenido gran protagonismo en negociaciones con otras instituciones o dentro de sus grupos políticos, labores que no aparecen reflejadas.

VoteWatch.eu y otras páginas como epvote.eu ofrecen además la posibilidad de conocer el voto de los eurodiputados en cada informe, unos datos ya accesibles a través de la web del propio Parlamento, pero que en estos casos aparecen de forma sencilla y centralizada.

La postura de cada parlamentario en ciertos asuntos se puede convertir así en un factor importante a la hora de inclinar el voto de los ciudadanos, tal y como ocurre muchas veces en Estados Unidos.

En especial, después de que la Eurocámara se pronunciase a lo largo de la pasada legislatura sobre varios asuntos muy polémicos y que provocaron una gran división interna, como la directiva para el retorno de inmigrantes o la que pretendía ampliar el máximo de la jornada laboral hasta las 65 horas.

Otras webs, caso de parlorama.eu han pretendido ir un paso más allá y elaborar un listado de los eurodiputados más activos y de los menos trabajadores basándose en las estadísticas recopiladas, lo que ha generado cierta polémica en Bruselas.

Según el creador de la página, un antiguo asistente del diputado italiano Marco Cappato, las quejas y presiones de algunos parlamentarios le obligaron a cerrar temporalmente el sitio.

En él, los 920 diputados que han pasado por el PE en los últimos cinco años, aparecen calificados con notas de 0 a 5 en dos apartados: asistencia y actividad, y marcados con hasta cinco estrellas en el caso de los mejores y con hasta cinco pulgares hacia abajo en el caso de los más ‘vagos’.

Entre los ‘cinco estrellas’, cuatro españoles: Manuel Medina (PSOE), Ignasi Guardans (CiU), David Hammerstein (Los Verdes) y, a la cabeza, Raúl Romeva (ICV), que aparece en la segunda posición en el conjunto de los eurodiputados, sólo superado por la griega Marie Payanatopoulos-Cassiotou.

Mientras, en mepedia.eu y con una apariencia inspirada en la popular Wikipedia, se pueden consultar perfiles de los eurodiputados y, en especial, de todo lo relacionado con asuntos de transparencia y conflictos de intereses.

Pero para los que no estén dispuestos a entrar a analizar toda esta actividad a la hora de decidir su voto, otra página, euprofiler.eu, puede resultar más útil.
Ésta ofrece un test con preguntas sobre asuntos sociales, inmigración, política económica o cambio climático para que el elector compruebe qué partidos políticos se aproximan más a sus ideas, una iniciativa similar a la que hizo en anteriores comicios en EEUU o Suiza.

Todas estas iniciativas, aseguran sus creadores, buscan aumentar la transparencia y acercar la labor de los eurodiputados al ciudadano, una línea que también ha decidido seguir el propio Parlamento, que tras unos meses preparando la medida, también ha publicado esta semana en su web la asistencia de los eurodiputados.

Mario Villar

Deja un comentario

Archivado bajo Uncategorized

Open Letter to the Candidates for the European Parliament, by Barbara Hendricks

Barbara Hendricks is an American born Swedish citizen a professional classical singer and human rights activist.

Dear European Parliament Candidate,

We – members of the independent European Cultural Parliament and other European people of the Arts – wish you success in your election campaign, but we will only campaign and vote for those candidates that offer a serious platform concerning the urgent challenges that face us.
  1. A European Parliamentarian has the potential to be a leading advocate for Democracy in the world. The peaceful European project could become a model for the rest of the world if MEP.s take their true democratic responsibility.
  1. The many global challenges: the economic crisis, the food shortages in many parts of the developing world and the environmental threat to the planet provide us with a unique window of opportunity to lay a new foundation for real democratic participation towards a better and fairer world.
  1. For the first time in 30 years, ordinary citizens look to politicians rather than to the big corporations for solutions to these pressing problems. A new President in Washington has created a new atmosphere of participation among people in the USA. The challenge is for European politicians to create a similar atmosphere in Europe.

Therefore we demand that all parties indicate in their platforms their convictions concerning the following subjects:

ACCOUNTABILITY

European citizens have the right to expect from their elected officials that they are accountable for their decisions and that they provide full transparency. We expect them to accept that it is their duty to represent the concerns of Europe as a whole as opposed to their national or local self-interests.

EDUCATION – FREE AND FAIR MEDIA

European politicians must give absolute priority to education, training, culture and media. Only in this way can the ongoing impoverishment of education and the deterioration of media quality be broken. Only well-informed and broadly educated citizens can be proper participants in a living democracy. A real democracy relies on an active and well-informed civil society and well-informed citizens.

THE DYSFUNCTION OF OUR FINANCAL SYSTEM

It is accepted wisdom that we can no longer do business as usual. The global financial system needs a genuine review and a real overhaul, not superficial cosmetic changes. The system must be transparent so as to restore confidence. Politicians in the European Parliament have to engage in this process.

ENERGY AND CONSERVATION

European Energy Policy must be coordinated in order to protect citizens from unfair prices, critical energy shortages and dangerous dependence on monopolistic energy suppliers.

IMPENDING ENVIRONMENTAL DISASTER

Europe has a special responsibility in protecting the environment, finding and implementing sustainable solutions, reducing waste in consumption and life-style and contributing concretely to a positive turn in the ongoing global climate change process.

FOOD SHORTAGE and DEVELOPMENT

European politicians must negotiate a new Common Agricultural Policy for Europe with a view to creating reliable and sustainable production without dumping surplus on the markets of developing countries. They must contribute to the stabilisation of the world market for food products and contribute actively, through development assistance, to the food security of the poorest.

IMMIGRATION AND INTEGRATION

European politicians should work for the smooth integration of immigrants in European societies, for a humane immigration policy and for the improvement of living conditions outside Europe, including health-oriented family planning projects, thereby reducing the migration pressure on the European Union

CORRUPTION AND CRIME

Corruption is one of the greatest threats to our civilisation today and European politicians should strengthen the fight against all kinds of corruption and crime, particularly the trafficking of human beings.

ELIMINATION OF ALL KINDS OF DISCRIMINATION

The European Convention on Human Rights protects all persons within Europe’s borders without distinction as to gender, sexual orientation, race, colour, language, religion, political or other opinion, national or social origin, association with a national minority, property, birth or other status. European politicians should give priority to the defence of the convention.

ELECTION OF EUROPEAN PRESIDENT

The President of the European Union must be designated with the full respect for the principles of transparency and democracy, not forgetting that half of the Union’s population are women. This process must involve the citizens represented by the elected parliament but should in no way be a flagrant co-option of the power and the wishes of the people (by a non-democratic ”old boys network”).

CONFLICTS AND JUSTICE

The European Union, having created a zone of peace for the first time in history, should take a leading role in promoting peaceful solutions to conflicts worldwide and must give its full support to the ICC to bring to justice war criminals wherever they may be. 64 years of European cooperation, respect and peaceful coexistence could serve as a model for the rest of the world.

Barbara Hendricks-Sweden, Karl-Erik Norrman-Sweden, Pär Stenbäck, Finland + some 30 other Europeans

Deja un comentario

Archivado bajo FesEuropa

L’eurocandidat Raül Romeva, respon preguntes formulades pels ciutadans a www.feseuropa.cat

L’eurocandidat de ICV a les eleccions pel Parlament Europeu del 7 de juny, Raül Romeva, ha contestat algunes de les preguntes que els ciutadans han anat formulant aquests darrers dies a la plataforma web FesEuropa.

Raül Romeva ha respost directament a través dels comentaris de la web, donant-se d’alta com usuari; un fet que des de FesEuropa valorem molt positivament ja que, la pregunta/resposta esdevé una conversa entre el ciutadà i el polític. Les respostes que ha formulat Romeva són a les següents preguntes: Conciliació laboral i familiar? Possibles actuacions globals? Més poder al Parlament Europeu?

Des de FesEuropa s’ha informat a tots els candidats i responsables de campanya dels diferents partits polítics catalans de l’existència d’aquesta plataforma i de les preguntes que els ciutadans han anat formulant als candidats a través d’imatges, text i/o vídeo; i esperem que, en els propers dies, altres representants polítics també hi intervinguin generant debat i conversa a la xarxa.

1 comentario

Archivado bajo ICV